El 20 de febrer de 2001, un grup d'entitats catalanes preocupades

• per la dependència de Catalunya envers dels combustibles fòssils i nuclears
• per la decreixent eficiència del sistema energètic català que permet fornir els serveis energètics que la societat requereix, amb quantitats creixents d’energia primària
• per la creixent vulnerabilitat del present sistema energètic altament centralitzat, depenent de poques i grans instal·lacions generadores i d’una gran xarxa de transport i distribució amb considerables pèrdues i riscos per a la natura
• per la situació d’analfabetisme energètic en què s’ha mantingut la població
• pel continuat enverinament radioactiu dels sistemes naturals ocasionat per l’energia nuclear
• per les creixents emissions de gasos d’efecte hivernacle ocasionades per la utilització massiva de combustibles fòssils

s'aplegaren a Tarragona i van fer una crida per a una entesa que obris la porta a un sistema energètic distribuït basat en l’eficiència energètica i les energies netes i renovables. Així quedava constituïda l'Entesa Catalana per una Energia Neta i Renovable.